HISTÒRIA DE L'ENREGISTRAMENT ANALÒGIC
Històricament han estat molts els suports per l'enregistrament analògic i la seva evolució ha estat lligada sempre al desenvolupament dels equips, que molts dells avui comencen a ser ja part de la història. Afortunadament, hi ha encara moltes màquines de gravar analògiques i un munt de cintes de qualitat a tot el món per a la nostra fascinació i en pro de la musicalitat.
Els principis de la l'engegistrament magnètic es deuen a l'anglès Oberlin Smith el 1878 i més tard demostrat i patentat per l'inventor danès Valdemar Poulsen el 1898 a Dinamarca. enregistrant la seva veu sobre un filferro de piano. Aviat es van dedenvolupar nou suports i així l’alemany-austríac Fritz Pfleumer va patentar la cinta magnètica sobre base de paper.
Les cintes amb base de plàstic van ser presentades comercialment el 1935 per la BASF a l'IFA o Internationale Funkausstellung Berlin (fira de mostres internacional de la radiodifusió de Berlin), amb la gran avantatge de poder-se reutilitzar moltes vegades.
El 1951 la Companyia Studer es va dividir en dues marques: Studer produeix màquines per estudis professionals i Revox, que produeix gravadores semi professionals, posant així, l'engegitrament magnètic disponible a gran escala.
El 1951, un altre suís, Stefan Kudelsky, construeix el primer prototip del Nagra, una gravadora portàtil que es va convertir en la referència absoluta a la ràdio, televisió, cinema i premsa.
Alexander M. Poniatoff al 1944 creà la compañía Ampex a San Carlos, Califòrnia. La primera gravadora de cinta de la companyia Ampex , el model 200, va revolucionar la ràdio i la indústria de l'engegietrament sonor. El 1948, ABC feia servir una engegistradora d'àudio d’aquest model per el primer programa de ràdio amb emissió diferida, "El Show de Bing Crosby".
Ampex va construir a finals de 1950 la MM-1000 que va ser la primera màquina enregistradora professional de 16 pistes en cinta de 2"que es va convertir en llegendària per la seva enorme flexibilitat, fiabilitat i qualitat de so excepcionals. Això va propiciar l'era d'or de la gravadora multipista analògica, que duraria fins als inicis dels 90. Més endavant màquines fetes per Ampex tindrien fins a 24 pistes. Ampex es va retirar per complet del mercat professional de l'enregistrament d'àudio el 1983.
A partir de finals dels 80’s, les màquines enregistradores analògiques es van substituint per les aparells digitals i algunes empreses glorioses com Ampex o Telefunken tanquen i d’altres com Studer, Revox o Nagra es someten a una reconversió en vers les noves tecnologies.
ASSOCIATION FOR RECORDED SOUND COLLECTIONS
Fundada en 1966, la Asociación de Colecciones de Sonidos Grabados (ARSC) es una organización no lucrativa dedicada a la investigación, estudio, publicación e intercambio de información en torno a todos los aspectos de las grabaciones y el sonido grabado.
Con más de mil miembros de los veintitrés países, la organización es de amplio alcance y refleja los intereses y preocupaciones de sus miembros, entre ellos: coleccionistas, vendedores, tasadores, archiveros, bibliotecarios, historiadores, músicos, estudiantes, discographers, revisores, los medios de comunicación los productores e ingenieros de grabación.
A través de publicaciones, becas y premios, conferencias, y el trabajo de sus comisiones, la Asociación ofrece un foro para el desarrollo y la difusión de información discográfica en todos los ámbitos y los periodos de registro y en todos los medios de sonido. Además, ARSC trabaja para fomentar la preservación de las grabaciones históricas, para promover el intercambio y la difusión de la investigación y la información sobre ellos, y fomentar una mayor conciencia de la importancia del sonido grabado como parte de cualquier patrimonio cultural.